Bhutan

Buthan és un país envoltat pel  Himàlaia. Ha viscut molts anys aïllat del mon, tancat al turisme. Ha mantingut l’herència cultural i espiritual  de les seves velles tradicions.  El turisme al país està molt controlat. És l’estat el que imposa una tarifa diària que inclou el transport, allotjament i pensió completa i els guies.   Això ho fan per mantenir  un nombre baix de turistes,  per tal de que no afecti ni al medi ambient, ni a l’estil de vida del país.

 El primer que va fer el guia, va ser  justificar-se davant de l’elevat preu, dient que el 60% del que pagues és pel govern i això repercuteix a la gent del poble. Segons ens varen dir, el primer que vol el rei del país és la felicitat del seu poble.

El vol de Katmandú a Paro ens va impressionar. Es veu l’Everest i els pics que l’envolten. I què dir de l’aterratge a Paro...... L’aeroport està entre mig de grans muntanyes i imposa molt!.

Bhutan ens va encantar. A l’arribada a l’aeroport de Paro el silenci que hi ha a tot el país és va colpir.  Allà hi havia el nostre guia i el conductor esperant-nos. El més impactant, a més del silenci, va ser el vestuari de la majoria d’homes del país, ja que vesteixen el vestit tradicional. A molts països són només les dones les que vesteixen les robes clàssiques.

Del Bhutan visitàrem: Drunkga Dzong de Paro,  Tashichhp Dzong de Thimpu , Punhaka Dzong, Wangdiphodrang Dzong, etre altres. Els Dzongs són monestirs fortificats, que molts d’ells a més de ser un lloc de culte budista (Budisme Mahayana) , són llocs de l’administració, on la gent del poble va a fer gestions (tipus ajuntament).

Varen visitar Wangduepphodrang passant pel Pas de Dochula a 3100 m d’altitud, on hi ha 108 “Chortens” o estopes tibetanes. El paisatge ha de ser impressionat. Es veu el pic més alt del país : el Hangkar Punseum, però el monsó no ens va permetre veure’l.

Però el que més ens va agradar e impressionar de Bhutan va ser el Monestir de Taktsang o niu del tigre ( 3.120m). Quan veus el monestir, penjat a la roca, has de preguntar com és que està allà. La llegenda explica que el Guru Rinponche, el segon Buda, va volar a lloms d’un tigre fins allà i que es va ficar en una cova a on ara hi ha el monestir. (?!).

Per accedir al Monestir has de caminar unes 3h de forta pujada, però s’ha de fer. És de lo més impressionant que hem vist!.

El vol de  sortida de Bhutan cap a Katmandú va ser ..... L’avió s’enlaira entre muntanyes, mentrestant veus les ales quasi tocant-les. Portàvem uns minuts volant i l’avió va fer una sotragada que de cop tots els viatgers varem saltar de la butaca, ens mirarem tots espantats i al veure que no passava res més tots varem riure ( de por, suposo!).