Tibet


Vam anar al Tibet per carretera des de Katmandú. El primer dia que varem intentar arribar-hi, una vaga de transport a Nepal ens ho va impedir, tot i que només ens faltaven 30 km ( dels 123km totals) per arribar a la frontera. L’endemà, un cop desconvocada la vaga ho varem aconseguir. Varem saber, també que érem els primers turistes a arribar al Tibet en una setmana, ja que les fronteres les havien tancat durant una setmana per altercats amb el poble tibetà.
La frontera per accedir-hi és Kodari, Un poble en terra de ningú, on hi ha el pont de l’amistat que fa d’enllaç per entrar al Tibet, bé a Xina. Per poder entrar, a més dels permisos pertinents, has de demostrar que no tens febre.
Un cop al Tibet, varem descansar al poble de Zhangmu. Un dels pobles més lletjos que hem vist mai. Allà ens varem tenir que esperar ja que la carretera per anar a Lhasa, el nostre objectiu final, estava en obres i només es podia circular 12 hores en un sentit i 12hores en un altre. El nostre sentit es tenia que fer de nit.
En aquest poble una parella de Madrid ens varem demanar anar amb nosaltres, ja que fèiem el mateix recorregut. El seu guia, ja s’havia gastat els diners del viatge i anava molt begut.
Cal dir que quan contractes un viatge al Tibet des de Nepal ( no sé si des d’altres llocs passa el mateix), tots els diners del teu viatge els porta el teu guia. Ell s’encarrega dels menjars i de pagar l’hotel. Aquesta informació nosaltres ho sabiem des de Nepal, ja que el nostre guia allà ens ho va explicar i ens va avisar de les possibles “trampes” en que jugaven els guies del Tibet. La primera era que volien arribar, com més aviat millor a Lhasa, ja que hi ha més ambient que en els pobles del recorregut i l’altra és que et fan anar a dormir a hotels d’una categoria inferior a la que tu has pagat. I això va ser el que ens va passar. Ja el primer dia el guia ens va proposar avançar el viatge un dia per arribar abans a Lhasa. Li varem dir que no, però no en va fer ni cas i com que no saps per on vas, ja que els noms dels llocs no els identifiques, fins l’endemà no ens varem adonar que ja havia avançat un dia el viatge.
Cada dia quan arribàvem al poble on teníem que dormir ens deia que l’hotel que teníem contractat estava ple i teníem que anar a un altra. Cada dia ens hi enfadàvem, però l’endemà passava el mateix. 
El recorregut a Lhasa va ser per Zhangmu a Xegar passant pel pas de  Nyalamu (3.800m.) i Lalung La (5050m.). De Xegar varem anar a Xigatse passant per Gyatchu (5200m), el pas més alt del recorregut. Pel camí varem visitar el Monestir de Shakya.
Desp`res de Xigatse varem anar a Gyantse visitant el monestir de Tashilhumpu, la stupa de Kumbum i el Monestir de Phalkor. De Gyantse a Lhasa  passàrem pel pas de Karo (5010m) Kamba la (4794m) i al costat del riu Brahma Putra , fins arribar a Lhasa.
A Lhasa hi havia policia per tot arreu. Per visitar el Potala ( magnífic) passes per molts controls. Has d’anar organitzat, si vas pel teu compte pot ser que no entris. Al monestir de  Jokhang, veus com arriben els peregrins i també veus, cada 10 metres un control policial.
El Tibet, havia estat un somni poder-hi anar, però la nostra experiència no va ser bona, ni amb els guies, ni amb el temps. Varem arribar al Tibet 25 anys tard!.És molt trist veure com al costat de les banderes d’oració hi ha els fanals vermells xinesos.